|
|
|
Notes Històriques
L’església de Santa Maria Magdalena té els
seus orígens en el segle XIII. Segons la tradició, en aquest
segle s’establí una comunitat d’ermitanes en el puig, vida
contemplativa que continua durant el segle XIV. A finals
del segle XV s’hi estableixen les monges clarisses. Les
monges jerònimes hi arribaren l’any 1530 substituint a les
clarisses, però l’estada fou molt curta ja que, a finals
de 1534 es traslladaren al monestir de Sant Bartomeu, molt
més pròxim al nucli urbà d’Inca.
Des del 1566 fins al 1784 hi va haver, en el puig, una escola
de gramàtica. Durant quasi tot el segle XIX les dependències
s’abandonen fins que a finals de segle es fan noves construccions
entorn a l’església i es reforma el temple seguint el projecte
de Bartomeu Ferrà. Entre altres coses es canvia el vell
retaule barroc per un nou retaule neogòtic.
|
|
El bisbe Pere Joan
Campins i Barceló inaugura les reformes el 22 de juny de
1900. L’any 1911 es construeix la gran cisterna de la clastra,
a la qual els ermitans li posaren el coll de pedra amb la
inscripció de 1949. L’any 1914 es projectà l’escala que
redueix la pujada a l’ermita. L’any 1931 s’hi establiren
els ermitans de la congregació de Sant Pau i Sant Antoni
que hi residiren fins l’any 1985. La restauració de l’interior
del temple finalitzà el 1994.
Ara, l’església de Santa Maria Magdalena i les dependències
que l’envolten pertanyen al bisbat de Mallorca i són administrades
per la parròquia de Santa Maria la Major.
|
 |
Exterior
de l'església
L’església
de Santa Maria Magdalena, originàriament gòtica del segle
XIII, segueix el model de les primeres parròquies mallorquines,
construïdes després de la conquesta de Mallorca per Jaume
I. La façana és molt senzilla, té el portal recobert per un
arc de mig punt amb les dovelles i els brancals de marès.
Damunt el portal hi ha un petit rosetó. Acaba en una espadanya
on, a l’interior d’un arc, es troba allotjada la campana.
|
|
|
Interior de l'església
Interior de l’esglésiaL’interior,
de planta rectangular, té una sola nau dividida en quatre
trams per tres arcs diafragmes ogivals de marès. El presbiteri
és pla. Està coberta per un enteixinat de fusta. L’espai primitiu
era molt més reduït que l’actual.
|
|
|
|