 |
EL
CONVENT DE SANT DOMINGO
Notes històriques:
Els dominics s'establiren a Inca
l’any 1604. El convent fou fundat pel frare dominic inquer,
Antoni Torrens i fou el quart i últim de l’orde dels dominics
que es va fundar a Mallorca. Francesc Berard, començà, poc abans
de 1620, una església que, en poc temps, fou petita. El 1664 es
posà la primera pedra a l'església actual, que fou beneïda el 1689.
El claustre és construí molt més tard que l’església, ja que
es començà a finals de 1730. Els dominics d’Inca patiren la
primera exclaustració el 1821, però el 1823 tornaren al seu convent.
L’exclaustració definitiva es va produir l’any 1835. Durant
gran part del segle XIX es mantingué l’ús religiós de l’església,
culte que continua fins ara. L’any 1962 l’església fou
convertida en parròquia. S’hi feren obres que consistiren en
la reforma del presbiteri, consagrant un nou altar l’any 1966,
i en l’edificació d’un campanar el 1969, després d’esbucar
l’antiga espadanya, que sobresortia per damunt la façana principal.
La darrera restauració, consistent en una neteja general i una nova
il·luminació, es va dur a terme l’any 1993, essent rector Antoni
Estelrich.
|
|
Exterior
de l'església
La façana llisa,
tota de pedra viva, acaba en una cornisa de quart bocell. L’única
decoració es troba a la portada i en el rosetó. La portada, barroca,
consta de dues pilastres de pedra estriades amb capitells jònics,
les quals aguanten l’enteulament i la cornisa. Damunt el portal
s’obri una capelleta amb les imatges que representen a la Mare
de Déu donant el rosari a Sant Domingo. El rosetó és l’altre
element arquitectònic destacat de la façana.
La façana lateral, de paredat comú,
es clou amb una cornisa de quart bocell, igual a la que remata la
façana principal. El portal, rectangular, té els brancals de pedra
viva decorats amb motllures a la part superior i la llinda amb una
esmotxadura conopial en el centre.
|
|
 |
Interior
de l'església
L’església té una sola nau
de cinc trams, capelles laterals rectangulars situades entre els
contraforts i absis trapezoïdal. La nau és coberta amb una volta
de canó, dividida per arcs faixons de pedra viva que transmeten
la força a les pilastres amb capitells jònics, col·locades entre
les capelles, les quals s’obrin davall arcs de mig punt i estan
cobertes, també, per una volta de canó. Les capelles del primer
tram, situades a banda i banda del cor, són més baixes i estan cobertes
amb volta de creueria. El cor es troba a l’entrada de l’església
i es sostingut per un arc carpanell i una volta ogival.
La capella del Roser, del mateix
estil que l’església, fou iniciada el 1666. Té dos trams coberts
amb volta de canó i acaba en un absis rectangular. Té un petit cor,
a l’entrada, i capelles rectangulars poc profundes.
|
|
Claustre
Fou construït en el segle XVIII.
És de planta quadrangular i consta de planta baixa, pis i porxo.
Les quatre façanes estan fetes amb cantons de marès. La planta baixa
presenta set arcs carpanells suportats per columnes de pedra viva
amb entasi i capitells jònics. En el pis, originàriament, hi havia
tres finestres balconeres a cada un dels costats i en el porxo,
tres finestrons a cada banda.
Els corredors, que envolten el pati,
estan coberts per una embigada, no obstant això, en els quatre angles
s’usa la volta d’aresta. En el centre del pati hi ha el
coll d’una cisterna que duu gravada la data de 1905.
El claustre d’Inca té un clar
precedent en el dels dominics de Pollença, construït més de cent
anys abans, ja que estava acabat l’any 1616.
|
 |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
|
| |
|
| |
|
|
